El primer de maig, el Museu de la Colònia Vidal va voler dur a terme el seu petit homenatge al Dia del Treballador. Els treballadors i les treballadores, especialment els de fàbrica, foren en el seu dia el principal motor de la colònia, d’aquesta i de totes.
La fàbrica era el centre, el nucli, la raó de ser de la colònia. I “La fàbrica” és el títol d’un poemari escrit per Miquel Martí i Pol fa més de 40 anys que ha esdevingut, també, un símbol de la història de la classe treballadora d’aquest país.
Poemes com el que segueix han estat utilitzats en múltiples ocasions per explicar una època, una vida, un moment històric:
L’Elionor
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava,
l?Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.
La visita va ser un èxit. Els assistents varen seguir amb atenció la treballadora arribada directament de la dècada dels seixanta per a dur a terme les lectures poètiques.
Esperem poder repetir l’activitat en el futur. Els versos d’aquest poemari de Martí i Pol són un testimoni de luxe del que es visqué, també a la Colònia Vidal, anys enrera.
