Un petit cementiri enmig del bosc és l’escenari de “Som tots Sants?” Els habitants de la colònia tèxtil
portaran flors als seus morts en un temps difícil, la postguerra. Les històries que es dibuixen als ulls dels espectadors semblen la veritat d’uns sentiments que afloren en una data tan assenyalada. Potser només els ulls de la Glòria saben els veritables sentiments de cadascú d’ells. Un espectacle amb tocs d’humor que vol parlar del que som i del que mostrem ser en un nucli tancat i petit on ser no resulta fàcil i sentir potser no és correcte.