V Turbina: festival d’arts escèniques.
TURBINA neix l’any 2016 de la mà de Konvent i Museu de la Colònia Vidal.
TURBINA neix amb l’objectiu de propiciar la creació i difusió de les arts escèniques a la comarca del Berguedà. Un festival que concentrarà diferents projectes de teatre, performance, música, exposicions, work in progres, activitats formatives i gastronomia.
TURBINA vol sumar aquesta creació artística amb la utilització d’espais culturals no convencionals. Elements de la Colònia Vidal esdevindran escenaris naturals, dotant d’ús un patrimoni industrial de gran valor per al territori.
Després de no poder celebrar-ne l’edició de l’any 2020, TURBINA torna amb la seva cinquena edició l’any 2021. Degut a la realitat actual varia el seu funcionament, enguany el format és més reduït, s’ofereixen tres espectacles, concentrats en una mateixa tarda. D’aquesta manera es conserva la voluntat d’oferir propostes ben diverses que el públic pugui conèixer en la seva totalitat o bé parcialment.
Enguany es compta també amb la proposta musical del Bar 1901 de la colònia Vidal, que servirà per amanir el final de festa.
Preus:
1 espectacle 7 euros.
2 espectacles 12 euros.
3 espectacles 15 euros.
Reserves a museu@museucoloniavidal.org i 938290458.
*Cal comprar les entrades amb antel·lació.
*Cal ser al Museu 15 min abans de cada espectacle per ser dirigits a l’espai on es durà a terme.
Organitza Museu de la Colònia Vidal amb la col·laboració de Konvent.
Ajuntament de Puig-reig.
OSIC Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura.
Cartell: Gerard Vilardaga
ESPECTACLES:
L’assistenta
Iris Hinojosa i Gerard Vilardaga.
Teatre
Durada 60 min
SÍNOPSIS
L’assistenta és un viatge tragicòmic als intestins de l’estat del benestar i les seves flatulències de la mà d’una treballadora social al caire de l’abisme professional i personal. La peça és un monòleg conduït per una psicoanalista amb mà de ferro que exerceix de directora d’escena per guiar la protagonista pel corriol de les misèries socials. L’assistenta és crítica i, sobretot, autocrítica sobre el present que estem construint entre tots. Però, al final del túnel, sempre hi ha llum.
Unravel
Àngel Duran
Dansa
Durada 40 min.
Inspirada en la figura de l’obrer tèxtil i a partir dels testimonis dels treballadors de les
filatures, UNRAVEL qüestiona la dicotomia entre modernització i deshumanització, entre l’automatisme de les accions i el comportament humà. En aquest projecte s’exposa la fragilitat humana desteixint la memòria col·lectiva d’una generació, de la qual som hereus, com el fil perfectament trenat format per mil fibres de cotó.
Mitjançant el context de filatures, industrialització i en definitiva una part important de la nostra història, es vol contraposar les dues cares de el progrés. Una dicotomia present i transversal en moltes societats i cultures diferents. Inegablamente, es tracta d’un context amb les seves llums i amb les seves ombres que ens brinda l’oportunitat d’aprendre d’on venim així com d’entendre el que altres societats viuen en el present.
Així mateix, en tant que les condicions laborals i de vida no eren fàcils; va ser un fenomen sociocultural i econòmic revulsiu que malgrat tot va canviar les generacions que han vingut. En aquest sentit és important desfilar la memòria amb els seves foscors per veure també les llums.
Aquesta peça, de rigor històric, navega entre temes tan actuals com les condicions laborals i de gènere oferint una representació a través d’un prisma contemporani.
Nus
Cèlia Marcé Oller
Circ
30 min.
“Nus” refereix a un nus físic; llaç que es fa en un fil. També, refereix a un estat de nuesa i, a la vegada, és el principi de la paraula “nosaltres”.
El nus ens permet conservar i sostenir. Desfer un nus ens allibera espais per poder donar pas a noves vivències. Es parla de “nosaltres” perquè “Nus” relata allò personal per representar procesos humans universals.
En la peça, el desig no saciat esdevé com a pols de vida. Il·lustra un procés de bucle, error i tornar-ho a intentar, on la resiliència és el fil conductor de les escenes.
“Nus” és el primer projecte personal de Cèlia Marcé Oller. Aquest es desenvolupa a partir de la relació d’ella, un trapezi fix, un polipast (sistema de politges) i molts metres de corda.
